Kinito de Kina San Clemente

Antic ninot promocional de Kina San clemente, KINITO Robin Hood o trobador. Dècada dels 70. Material goma pvc. Els escollits per donar vida a la criatura van ser Estudios Moro, pioners de l’animació publicitària espanyola. Ells van idear Kinito, un enèrgic nen amb una enorme K al pit que era capaç de devorar ingents quantitats de menjar després d’un glop de Kina San Clemente. El missatge estava clar: «si el teu fill no menja bé, obre-li la gana amb un bon copàs». L’estratègia de la mascota animada va ser tot un èxit i Kinito va fer pujar Kina San Clemente a les cotes més altes de popularitat. Entre els anuncis de televisió i la promoció que permetia intercanviar sis taps de la marca per un ninot amb la seva efígie, Kinito es va convertir en un dels personatges més populars del moment. La marca va acabar de fer les delícies dels nens gràcies a les historietes que va col·locar a les revistes de còmics. El mateix Ibáñez va ser el principal encarregat de dibuixar-les, mostrant Kinito i el seu gat Sardino solucionant els més diversos greuges gràcies a la seva particular poció màgica, la quina.

“Deixa-li que provi”. “Per una miqueta no passa res”: “Dóna-li pa mullat en vi, que és molt nutritiu”. Fa relativament poc, aquestes frases es deien habitualment a les cases espanyoles, i no referides precisament als avis. En aquest país els nens també bevien. En petites dosis i determinades ocasions, però bevien. Fins ben entrats els setanta, l’alcohol no es va veure com l’amenaça per a la salut que és, i la tolerància cap a la seva administració als infants arribava a límits al·lucinants per a qualsevol pare de l’actualitat. En aquell context van sorgir anuncis de cervesa en què es veia criatures compartint alegrement una litrona. Però potser el producte que amb més sanya va centrar el seu màrqueting en els menors van ser els anomenats vins quinats, molt populars a l’Espanya dels cinquanta i els seixanta. Aquest tipus de begudes considerades “medicinals” van viure un boom a finals del segle XIX a tot el món, i es van anar consolidant a Espanya al llarg del XX. Estaven enriquits amb quina, potenciats amb alcohol i dotats de suposats efectes saludables. “És medicina i és llaminadura”, deia el lema de Quina Santa Catalina. “Aquest excel·lent vi quinat és molt bo per a nens i grans”, deia el de Kina San Clemente.