Aquest 2026 és un any molt especial per a Deixalles. Celebram 40 anys de trajectòria posant les persones i el medi ambient al centre de la nostra activitat. I, per començar a commemorar aquestes quatre dècades de compromís amb la inclusió social i l’economia circular, hem impulsat el Fòrum Re-Voltes, el primer gran espai de trobada de les Illes Balears dedicat íntegrament a la reutilització.
Sota el lema Reutilitzar per Transformar, el Fòrum Re-Voltes ha nascut amb la voluntat de generar debat, construir aliances i avançar cap a una societat residu zero on la reutilització ocupi el lloc que li correspon.
La jornada, organitzada conjuntament amb Rezero, es va celebrar el passat 2 de juliol a Can Tàpera (Palma) i va reunir prop de 150 persones procedents d’àmbits molt diversos, totes elles vinculades, d’una manera o altra, a la prevenció, la gestió i la reutilització de residus. L’èxit de participació respon, entre altre coses, a l’alt nivell del programa, que va comptar amb 21 experts que van aportar experiències, coneixement i propostes de futur.
Quatre fraccions de residus amb un enorme potencial de reutilització
El residu tèxtil: nou escenari normatiu
El primer bloc del fòrum va posar el focus en el residu tèxtil, un flux que fins fa poc havia quedat en un segon pla dins la gestió de residus, però que en els pròxims anys afrontarà importants canvis normatius que transformaran completament el panorama del sector.
Vàrem iniciar la jornada amb la intervenció de Margarita Ruiz, subdirectora general de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que va presentar les principals novetats del futur Reial Decret sobre residus de productes tèxtils i calçat, previst per entrar en vigor l’any 2027. Entre altres aspectes, aquesta nova normativa estableix objectius específics de reducció i preparació per a la reutilització, defineix les obligacions dels futurs Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP), concreta el paper de les administracions locals i de les entitats socials i incorpora mesures concretes com la prohibició de destruir els productes tèxtils no venuts.
A continuació, Alberto Fernández, director d’operacions de RE-VISTE, va explicar el funcionament del primer SCRAP de residu tèxtil a Espanya. Durant la seva intervenció va exposar el procés de configuració de RE-VISTE, les seves funcions i els principals reptes que afrontarà: els models de finançament, la traçabilitat dels residus, la creació de noves infraestructures i la coordinació de les diferents xarxes de recollida. Un dels punts que va destaca va ser la intenció de que el tèxtil es classifiqui i es tracti a l’estat o com a molt a europa, i evitar els enviaments de residu tèxtil sense classificar a països del sud global.
Seguidament, i arran dels canvis legislatius previstos, Fundació Deixalles i Adalmo varen presentar el projecte de la futura planta de tractament de residu tèxtil de Mallorca. Aquesta infraestructura, amb una inversió prevista de 5,5 milions d’euros, permetrà classificar fins a 10.000 tones anuals de residu tèxtil destinades tant a la reutilització com al reciclatge. A més de reforçar la capacitat de gestió d’aquest flux de residus a les Illes Balears, el projecte generarà llocs de feina d’inserció sociolaboral, consolidant la reutilització com una eina que crea valor ambiental, econòmic i social al territori.
El bloc 1 es va tancar amb la intervenció de Marie Jeanne Gaertner, representant de RREUSE, que va posar en relleu el paper fonamental de les entitats d’economia social en la gestió del residu tèxtil europeu davant la transposició de la nova Directiva marc de residus. Actualment, aquestes organitzacions processen prop de 461.000 tones anuals de residu tèxtil, fet que les converteix en un actor clau per assolir els objectius de reutilització que marcarà la futura normativa. Tot i això, el sector també afronta reptes importants, com la manca de finançament, la saturació del mercat de segona mà derivada de la fast fashion i la necessitat de garantir que els SCRAPs reforcin el paper de les entitats socials.
Voluminosos i RAEE: iniciatives pioneres públiques i del tercer sector
El segon bloc es va dedicar de manera conjunta als residus voluminosos i RAEE. Va començar na Pilar Chiva, de l’Agència de Residus de Catalunya, que va exposar les polítiques que s’estan impulsant a Catalunya per potenciar la preparació per a la reutilització: la creació d’una associació catalana de reutilització, el desenvolupament de bases de dades de serveis de reutilització i l’aposta pels centres de recursos van ser algunes de les més destacades.
Des de Rezero, Roser Badia va mostrar com els serveis municipals poden anar molt més enllà de la recollida selectiva. A través d’iniciatives de compra pública responsable, de nous serveis municipals, com els centres de recursos o les biblioteques de les coses, i de projectes pilot, com les platges residu zero o els sistemes de vaixella reutilitzable, va demostrar el paper clau que tenen els ajuntaments a l’hora d’impulsar la reutilització.
Les entitats socials també hi van tenir un paper destacat. La Fundació Deixalles i Banc de Recursos van compartir les experiències dels projectes Fem que Circuli i Pont Solidari, dues iniciatives pioneres de recollida d’objectes descartats en hotels que posen de manifest el gran potencial de la reutilització dins el sector turístic.
A més, la Fundació Deixalles va presentar RAEEcupera, un projecte iniciat aquest 2026 que té com a objectiu incrementar la preparació per a la reutilització dels RAEE mitjançant la captació d’aparells als punts verds i als canals privats de distribució. La iniciativa també contempla la creació del primer centre d’interpretació sobre economia circular de Mallorca.
Finalment, RREUSE va aportar la visió europea sobre la gestió dels RAEE des de la perspectiva de les entitats de l’economia social i solidària. Es va destacar l’elevada capacitat de la preparació per a la reutilització per generar ocupació d’inclusió, amb una estimació d’entre 60 i 140 llocs de treball per cada 1.000 tones tractades. També es van posar sobre la taula els principals reptes als quals s’enfronten aquestes entitats: la viabilitat econòmica de la reparació, la insuficient implicació dels SCRAP i l’obsolescència programada, entre d’altres.
Envasos reutilitzables: una oportunitat per prevenir residus
La sessió de de l’horabaixa es va centrar en la reutilització d’envasos. Ferran Matarrodona, de RE-UZ, va explicar el potencial dels tassons i la vaixella reutilitzables en esdeveniments i va analitzar les principals barreres que encara dificulten la seva efectivitat, com la manca de sistemes eficients de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) o l’ús promocional dels envasos i estris.
Posteriorment, Marina Vera, gerent del Consell Regulador del Vi de la Terra de Mallorca, va presentar els avenços del projecte ReWine, destinat a impulsar la reutilització de les ampolles de vi produït a Mallorca.
Des de l’Ajuntament de Manacor, Toni Pascual va donar a conèixer el projecte pilot Circulàndia, que estudia la implantació d’envasos reutilitzables en els serveis de menjar per endur i a domicili, amb una xarxa de punts de lliurament i retorn i un sistema de rentatge centralitzat.
També es va reservar un espai al sector turístic. Pol Vinyoles, de l’Hotel Barcelona Princess, va compartir les mesures que l’establiment està impulsant per reduir els envasos d’un sol ús en totes les seves activitats. Entre les iniciatives destacades hi ha la incorporació de productes a granel, la substitució d’envasos d’un sol ús per alternatives reutilitzables, l’eliminació dels envasos innecessaris i la priorització de proveïdors locals que permeten reduir els embalatges.
Una mirada compartida cap al futur
El fòrum també va comptar una taula rodona d’experts sobre el present i el futur de la reutilització, amb la participació de Nati Yesares Domínguez (Solidança), Miquel Antoni Colom i Altés, Sebastià Sansó i Jaume (EMSER), Maite Oms Molla (Gemax Estudios Ambientales) i Pau de Vilchez Moragues (UIB). Les seves aportacions van evidenciar que la reutilització és una peça imprescindible per avançar cap a una economia circular real, però que encara cal superar importants barreres normatives, econòmiques i culturals.
Cal destacar també que les sessions del matí i de l’horabaixa es varen obrir amb dues ponències inspiradores a càrrec de dos referents de l’ecologisme: Margalida Ramis i Fernando Valladares.
En la seva intervenció, Ramis va convidar les persones assistents a reflexionar sobre el desig com a motor de transformació social. Va plantejar la necessitat de redefinir allò que desitjam: passar de desitjar més coses a desitjar més experiències, més temps i una millor qualitat de vida. També va reivindicar la reutilització com un horitzó col·lectiu desitjable i va posar l’accent en la importància de construir aliances i teixir xarxes que amplifiquin aquests nous imaginaris i facin possible una societat més justa, sostenible i centrada en les persones.
Per la seva banda, Fernando Valladares va centrar la seva conferència en la problemàtica global dels plàstics. Va recordar que aquest material ja és present pràcticament a tots els racons del planeta, des de l’Antàrtida fins al nostre organisme, amb microplàstics detectats fins i tot al cervell humà i en els nadons abans de néixer. Durant la seva intervenció va explicar com, davant la progressiva disminució de la demanda de combustibles fòssils com a font d’energia, la indústria petroquímica està apostant cada vegada més per incrementar la producció de plàstics. També va alertar sobre el greenwashing que sovint envolta el reciclatge, presentat com la gran solució quan, en realitat, només una petita part dels plàstics es recicla de manera efectiva. Tot i aquest diagnòstic, la seva ponència també va deixar espai per a l’esperança, posant en valor iniciatives impulsades des de la societat civil arreu del món que demostren que el canvi és possible. Experiències nascudes de baix cap a dalt que, si s’estenen i es repliquen, poden contribuir de manera decisiva a transformar l’actual model de producció i consum i avançar cap a una societat més sostenible.
La jornada es va cloure amb el lliurament dels Premis Rezero Balears 2026, uns guardons que reconeixen iniciatives, entitats, empreses i persones que destaquen pel seu compromís amb la prevenció de residus, la reutilització i la transició cap a una economia circular a les Illes Balears.
La nostra carta als Reis: què necessita la reutilització?
Després d’aquesta jornada pionera, des de Deixalles volem compartir les principals demandes que consideram imprescindibles perquè la reutilització ocupi el lloc que li correspon dins les polítiques de residus:
- Deixar enrere el paper testimonial de la reutilització i situar-la, de manera efectiva, en el lloc prioritari que li correspon dins la jerarquia de residus.
- Establir objectius més ambiciosos de reutilització i preparació per a la reutilització, acompanyats de mesures reals que en facin possible el compliment.
- Garantir que els SCRAP incorporin a les entitats de l’economia social i solidària i orientin les seves actuacions cap a la prevenció i la preparació per a la reutilització.
- Assegurar un finançament estable per a les activitats de prevenció, reutilització, reparació i upcycling.
- Fomentar el consum de productes de segona mà tant entre la ciutadania com entre les empreses i les administracions públiques.
- Impulsar el compromís dels ajuntaments amb sistemes de recollida específics pensats per facilitar la reutilització i la reparació.
- Mantenir la preparació per a la reutilització com una eina d’inclusió social i afavorir que més entitats socials desenvolupin empreses d’inserció.
- Reconèixer els centres de preparació per a la reutilització dins els plans de gestió de residus urbans i garantir-ne el finançament públic.
- Continuar impulsant projectes d’economia circular de proximitat, basats en circuits curts que generin beneficis socials, ambientals i econòmics al territori.
El Fòrum Re-Voltes ha estat només el primer pas. Des de Fundació Deixalles volem que aquest espai es consolidi com un punt de trobada periòdic per continuar compartint experiències, generant aliances i demostrant que la reutilització no és només una opció ambiental, sinó una oportunitat de transformació social i econòmica per a les Illes Balears.
