L’Enginyós Hidalgo El Quixot de la Manxa. Edició de Florencio Sevilla Arroyo i Antonio Rey Hazas

Autor: CERVANTES SAAVEDRA, Miguel de.
Lloc: Alcalá de Henares
Col·lecció: Obra completa de Cervantes.
Editorial: Centre d’Estudis Cervantinos.
Edició: Florencio Sevilla Arroyo i Antonio Rey Hazas
Any: 1993
ISBN: 8488333056
Enquadernació: Tapa dura amb cartoné editorial amb sobrecoberta
Pàgines: LXVII + 1080 pàg.
Pes: 2 kg
Dimensions: 25 x 18 x 7cm

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 de setembre de 1547-Madrid, 22 d’abril de 1616) va ser un soldat, novel·lista, poeta i dramaturg español. Es considerat la màxima figura de la literatura espanyola i és universalment conegut per haver escrit El Quixot de la Manxa, que molts crítics han descrit com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal, a més de ser el llibre més editat i traduït de la història, només superat per la Bíblia. Se li ha donat el sobrenom de «Príncep dels Enginys». Cervantes és summament original. Parodiant un gènere que començava a periclitar, com el dels llibres de cavalleries, va crear un altre gènere summament vivaç, la novel·la polifònica, on se superposen les cosmovisions i els punts de vista fins a confondre’s en complexitat amb la mateixa realitat, recorrent fins i tot a jocs metaficcionales. En l’època l’èpica podia escriure’s també en prosa, i amb el precedent en el teatre del poc respecte als models clàssics de Lope de Vega, li va cabre a ell en suma forjar la fórmula del realisme en la narrativa tal com havia estat preanunciada a Espanya per tota una tradició literària des del Cantar del Meu Cid, oferint-la-hi a Europa, on Cervantes va tenir més deixebles que a Espanya. La novel·la realista sencera del segle XIX està marcada per aquest magisteri. D’altra banda, una altra gran obra mestra de Cervantes, les Novel·les exemplars, demostra l’amplitud de mires del seu esperit i el seu desig d’experimentar amb les estructures narratives. En aquesta col·lecció de novel·les l’autor experimenta amb la novel·la bizantina (L’espanyola anglesa), la novel·la policíaca o criminal (La força de la sang, El gelós extremeny), el diàleg lucianesco (El col·loqui dels gossos), la miscel·lània de sentències i desimboltures (El llicenciat Vidriera), la novel·la picaresca (Rinconete i Cortadillo), la narració constituïda sobre una anagnórisis (La gitanilla), etc.